sábado, 6 de octubre de 2012

El Govern de Pujol va encarregar informes sobre l'orientació política de periodistes de TV-3



Els estudis proposaven propagar l'ideari nacionalista als programes infantils

"Tendències antinacionalistes, anticonvergents i antipujolistes". "Actua com quintacolumnista, col·laboracionista i traïdor". "La presentadora del programa és militant de Convergència". Aquests i altres comentaris similars figuren en un informe sobre l'orientació política de periodistes dels mitjans públics de la Generalitat, encarregat en 1993 per l'anterior Govern català de Jordi Pujol. El document inclou una anàlisi de la programació de TV-3 i Catalunya Ràdio i proposa utilitzar la programació infantil per propagar l'ideari nacionalista o que en els debats només es convidi a persones afins a CiU. En 1994 es va realitzar un estudi equivalent sobre les emissores locals de Catalunya.

Aquests informes, que es van realitzar en 1993 i 1994, han aparegut en l'arxiu central del Departament de Presidència que aleshores dirigia el propi president, Jordi Pujol. El secretari general era el seu primer Joaquim Pujol Figa, ja mort.

L'estudi, sense signar, porta per títol: Informe sobre la programació de la Corporació Catalana de Radi i Televisió i amb la nota "Confidencial". Inclou una descripció de la programació dels mitjans públics de la Generalitat, amb especial incidència en si compleixen o no l'objectiu de difondre el missatge nacionalista català, i referències al tipus de llenguatge que utilitzen els presentadors, és a dir, si és català estàndard o no, o si expressen castellanismes o barbarismes.

Sobre els continguts nacionalistes es proposa la producció d'espais en televisió i radio que difonguin la història i els fets diferencials de Catalunya. O que un dels personatges infantils més populars de TV-3 anomenat Petri divulgui missatges relatius a Catalunya, a l'amor al país i a la necessitat de parlar català (veure quadre).

Respecte als programes de debats, es planteja que la majoria de convidats sintonitzin amb les idees nacionalistes de Covergència i Unió.

En l'annex número 5, l'autor o autors de l'informe realitzen un examen sobre diferents programes de TV-3 i Catalunya Ràdio al gener de 1993, sota un mateix esquema. En l'apartat de continguts es respon a preguntes del tipus: qualitat del programa, elements més destacables, idea que es vol transmetre o actuació del conductor de l'espai.

Algunes anotacions són curioses. Sobre el programa de reportatges 30 minuts s'afirma que el presentador "intenta ser neutral. Ho és massa. No dóna opinions compromeses".

"Aquest és gat vell"

L'estudi conté una anàlisi detallada sobre els continguts d'alguns programes i l'adscripció ideològica dels seus presentadors. Tot des del prisma nacionalista. De Salvador Alsius, presentador en 1993 dels informatius del cap de setmana, s'afirma que "té unes clares tendències antinacionalistes i sobretot anticonvergents i antipujolistes". Però com és "gat vell" les sap dissimular. A Alsius i a la periodista Àngels Barceló se'ls ratlla de "quintacolumnistas, col·laboracionistes i traïdors" que van propagant el seu "verí".

"Tant de bo", s'afirma en l'informe, "s'hagués fet una bona purga per poder accedir a un treball en aquesta casa [TV-3], ja que ara no hauríem de lamentar les equivocacions que es van cometre llavors, i que ara són irreparables".

Respecte a una altra periodista, Anna Lafau, que compartia amb Alsius les tasques de presentació de l'informatiu, es diu que és una persona "molt jove i amb una falta de personalitat manifesta. De fet, es deixa influir per les persones que té al seu costat i com en TV-3 hi ha tants elements subversius...".

L'autor es queixa que Alsius, en acomiadar el seu informatiu, va recomanar un reportatge que s'emetia posteriorment sobre el Llegat d'Hitler, que en l'informe es considera un "clar atac al nacionalisme i a les seves possibles conseqüències, a causa de les definicions que es fan de la representativitat de les idees nacionalistes".

L'estudi també analitza un debat sobre el problema de la sida, emès el 4 de desembre de 1992. L'autor es pregunta si a Catalunya no hi ha malalts que parlin català, doncs el convidat s'expressava en "andalús" i lamenta que un altre convidat, a més de castellanoparlant, fora "bastant impresentable". Al final, tatxa al conseller de Benestar Social, Antoni Mengis -convidat al programa-, de "desastre" perquè va respondre en castellà a aquest "convidat impresentable".

En canvi, es lloa un programa de Catalunya Ràdio -"no es fan tergiversacions"- perquè la presentadora és militant de Convergència (veure quadre).

Posteriorment, en 1994, Presidència va encarregar un altre informe similar sobre totes i cadascuna de les emissores locals de Catalunya. Sobre la ràdio d'Abrera, una localitat d'uns 7.500 habitants del Baix Llobregat, s'afirmava: "Treballen unes noies que parlen en català, però que entre elles es relacionen en castellà". Respecte a radi Súria s'afegeix: "Els nens de famílies castellanoparlants que passen per l'emissora s'expressen íntegrament en català".

Aquest informe analitza si les emissores emeten o no en català, si programen música en aquesta llengua o si ofereixen programes de sardanes.

Font: http://elpais.com/diario/2006/02/22/espana/1140562811_850215.html

........................................



El Gobierno de Pujol encargó informes sobre la orientación política de periodistas de TV-3

Los estudios proponían propagar el ideario nacionalista en los programas infantiles


"Tendencias antinacionalistas, anticonvergentes y antipujolistas". "Actúa como quintacolumnista, colaboracionista y traidor". "La presentadora del programa es militante de Convergència". Éstos y otros comentarios similares figuran en un informe sobre la orientación política de periodistas de los medios públicos de la Generalitat, encargado en 1993 por el anterior Gobierno catalán de Jordi Pujol. El documento incluye un análisis de la programación de TV-3 y Catalunya Ràdio y propone utilizar la programación infantil para propagar el ideario nacionalista o que en los debates sólo se invite a personas afines a CiU. En 1994 se realizó un estudio equivalente sobre las emisoras locales de Cataluña.

Estos informes, que se realizaron en 1993 y 1994, han aparecido en el archivo central del Departamento de Presidencia que por aquel entonces dirigía el propio presidente, Jordi Pujol. El secretario general era su primo Joaquim Pujol Figa, ya fallecido.

El estudio, sin firmar, lleva por título: Informe sobre la programación de la Corporación Catalana de Radio y Televisión y con la nota "Confidencial". Incluye una descripción de la programación de los medios públicos de la Generalitat, con especial incidencia en si cumplen o no el objetivo de difundir el mensaje nacionalista catalán, y referencias al tipo de lenguaje que utilizan los presentadores, es decir, si es catalán estándar o no, o si expresan castellanismos o barbarismos.

Sobre los contenidos nacionalistas se propone la producción de espacios en televisión y radio que difundan la historia y los hechos diferenciales de Cataluña. O que uno de los personajes infantiles más populares de TV-3 llamado Petri divulgue mensajes relativos a Cataluña, al amor al país y a la necesidad de hablar catalán (ver cuadro).

Respecto a los programas de debates, se plantea que la mayoría de invitados sintonicen con las ideas nacionalistas de Covergència i Unió.

En el anexo número 5, el autor o autores del informe realizan un examen sobre diferentes programas de TV-3 y Catalunya Ràdio en enero de 1993, bajo un mismo esquema. En el apartado de contenidos se responde a preguntas del tipo: calidad del programa, elementos más destacables, idea que se quiere transmitir o actuación del conductor del espacio.

Algunas anotaciones son curiosas. Sobre el programa de reportajes 30 minuts se afirma que el presentador "intenta ser neutral. Lo es demasiado. No da opiniones comprometidas".

"Ése es gato viejo"

El estudio contiene un análisis pormenorizado sobre los contenidos de algunos programas y la adscripción ideológica de sus presentadores. Todo desde el prisma nacionalista. De Salvador Alsius, presentador en 1993 de los informativos del fin de semana, se afirma que "tiene unas claras tendencias antinacionalistas y sobre todo anticonvergentes y antipujolistas". Pero como es "gato viejo" las sabe disimular. A Alsius y a la periodista Àngels Barceló se les tacha de "quintacolumnistas, colaboracionistas y traidores" que van propagando su "veneno".

"Ojalá", se afirma en el informe, "se hubiese hecho una buena purga para poder acceder a un trabajo en esa casa [TV-3], ya que ahora no tendríamos que lamentar las equivocaciones que se cometieron entonces, y que ahora son irreparables".

Respecto a otra periodista, Anna Lafau, que compartía con Alsius las tareas de presentación del informativo, se dice que es una persona "muy joven y con una falta de personalidad manifiesta. De hecho, se deja influir por las personas que tiene a su lado y como en TV-3 hay tantos elementos subversivos...".

El autor se queja de que Alsius, al despedir su informativo, recomendó un reportaje que se emitía posteriormente sobre el Legado de Hitler, que en el informe se considera un "claro ataque al nacionalismo y a sus posibles consecuencias, debido a las definiciones que se hacen de la representatividad de las ideas nacionalistas".

El estudio también analiza un debate sobre el problema del sida, emitido el 4 de diciembre de 1992. El autor se pregunta si en Cataluña no hay enfermos que hablen catalán, pues el invitado se expresaba en "andaluz" y lamenta que otro invitado, además de castellanohablante, fuera "bastante impresentable". Al final, tacha al consejero de Bienestar Social, Antoni Comas -invitado al programa-, de "desastre" porque respondió en castellano a ese "invitado impresentable".

En cambio, se alaba un programa de Catalunya Ràdio -"no se hacen tergiversaciones"- porque la presentadora es militante de Convergència (ver cuadro).

Posteriormente, en 1994, Presidencia encargó otro informe similar sobre todas y cada una de las emisoras locales de Cataluña. Sobre la radio de Abrera, una localidad de unos 7.500 habitantes del Baix Llobregat, se afirmaba: "Trabajan unas chicas que hablan en catalán, pero que entre ellas se relacionan en castellano". Respecto a radio Súria se añade: "Los niños de familias castellanohablantes que pasan por la emisora se expresan en su totalidad en catalán".

Este informe analiza si las emisoras emiten o no en catalán, si programan música en esa lengua o si ofrecen programas de sardanas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario