A Pujol li amoïna que els immigrants no utilitzin el català i en canvi dorm com un tronc cada vegada que un Ajuntament controlat pel seu partit aprova la concessió de llicències d'obra i d'obertura de més i més mesquites en tot el territori català.
La qüestió de debat no seria per què els immigrants utilitzen el castellà com a llengua vehicular sinó per què existeix més d'un milió d'immigrants a Catalunya que posen en perill la continuïtat cultural i històrica d'aquesta comunitat. Però una vegada més, els nacionalistes soterren el fonamental del problema (tal vegada per que ells ho han creat) i ressalten no obstant això l'accessori i pintoresc. Com si la utilització del català per part dels immigrants atenués el drama d'una comunitat que està sent islamitzada a marxes forçades, amb la complicitat i el suport dels propis dirigents del partit de Pujol. Al cas últim de Jaume Torramadé, alcalde de Salt, ens remetem.
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol insta als ciutadans a parlar i respondre en català, i no en castellà, a aquells immigrants integrats a Catalunya i que pregunten i opten per aquesta llengua en el seu moment a dia.
En una editorial del Centre d'Estudis Jordi Pujol, lamenta que, malgrat que els immigrants instal·lats a Catalunya es dirigeixin en català correcte a la gent, se'ls respon en castellà “perquè són negres, una mica grocs, una mica foscos o alguna vegada perquè, a més, tenen una mica d'accent”.
No obstant això, Pujol ha emfatitzat que són persones que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, que probablement no tornaran als seus països d'origen i que “volen ser i són d'aquí”.
Per això, ha criticat que hi hagi ciutadans de Catalunya de tota la vida que insisteixin a parlar-los en castellà, i es neguin a admetre que puguin ser catalans, quan el que haurien de fer és “agrair el seu esforç i voluntat, la seva opció de ser catalans”.
No fer-ho, segons l'expresident català, és una falta de consideració personal, humana i de consciència de país: “Aquestes persones fan un mal servei a la nostra societat i a la nostra identitat catalana. I al nostre futur col·lectiu”.
Així, ha cridat als ciutadans a ajudar als col·lectius que hagin decidit venir a Catalunya per fer-los sentir “com a casa lingüísticament, socialment i cívicament”.
Per a Pujol, aquesta actitud és necessària si Catalunya vol mantenir la seva identitat com a país i esperit obert i integrador, encara que sigui en condicions polítiques i socials difícils.
I és que, al seu judici, l'acolliment i la integració és fonamental davant l'arribada d'una “molt massiva i molt diversa” nova immigració, destacant així la importància de defensar i aprofundir en la immersió lingüística davant l'intent d'alguns sectors polítics de suprimir-la o deixar-la com a residual.
La qüestió de debat no seria per què els immigrants utilitzen el castellà com a llengua vehicular sinó per què existeix més d'un milió d'immigrants a Catalunya que posen en perill la continuïtat cultural i històrica d'aquesta comunitat. Però una vegada més, els nacionalistes soterren el fonamental del problema (tal vegada per que ells ho han creat) i ressalten no obstant això l'accessori i pintoresc. Com si la utilització del català per part dels immigrants atenués el drama d'una comunitat que està sent islamitzada a marxes forçades, amb la complicitat i el suport dels propis dirigents del partit de Pujol. Al cas últim de Jaume Torramadé, alcalde de Salt, ens remetem.
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol insta als ciutadans a parlar i respondre en català, i no en castellà, a aquells immigrants integrats a Catalunya i que pregunten i opten per aquesta llengua en el seu moment a dia.
En una editorial del Centre d'Estudis Jordi Pujol, lamenta que, malgrat que els immigrants instal·lats a Catalunya es dirigeixin en català correcte a la gent, se'ls respon en castellà “perquè són negres, una mica grocs, una mica foscos o alguna vegada perquè, a més, tenen una mica d'accent”.
No obstant això, Pujol ha emfatitzat que són persones que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, que probablement no tornaran als seus països d'origen i que “volen ser i són d'aquí”.
Per això, ha criticat que hi hagi ciutadans de Catalunya de tota la vida que insisteixin a parlar-los en castellà, i es neguin a admetre que puguin ser catalans, quan el que haurien de fer és “agrair el seu esforç i voluntat, la seva opció de ser catalans”.
No fer-ho, segons l'expresident català, és una falta de consideració personal, humana i de consciència de país: “Aquestes persones fan un mal servei a la nostra societat i a la nostra identitat catalana. I al nostre futur col·lectiu”.
Així, ha cridat als ciutadans a ajudar als col·lectius que hagin decidit venir a Catalunya per fer-los sentir “com a casa lingüísticament, socialment i cívicament”.
Per a Pujol, aquesta actitud és necessària si Catalunya vol mantenir la seva identitat com a país i esperit obert i integrador, encara que sigui en condicions polítiques i socials difícils.
I és que, al seu judici, l'acolliment i la integració és fonamental davant l'arribada d'una “molt massiva i molt diversa” nova immigració, destacant així la importància de defensar i aprofundir en la immersió lingüística davant l'intent d'alguns sectors polítics de suprimir-la o deixar-la com a residual.
.............................
La momia, una vez más, se queda en lo accesorio: Pujol pide a los catalanes que no hablen con los inmigrantes si no es en catalán
A Pujol le quita el sueño que los inmigrantes no utilicen el catalán y en cambio duerme a pierna suelta cada vez que un Ayuntamiento controlado por su partido aprueba la concesión de licencias de obra y de apertura de más y más mezquitas en todo el territorio catalán.
La cuestión de debate no sería por qué los inmigrantes utilizan el castellano como lengua vehicular sino por qué existe más de un millón de inmigrantes en Cataluña que ponen en peligro la continuidad cultural e histórica de esa comunidad. Pero una vez más, los nacionalistas soterran lo fundamental del problema (tal vez por que ellos lo han creado) y resaltan sin embargo lo accesorio y pintoresco. Como si la utilización del catalán por parte de los inmigrantes atenuara el drama de una comunidad que está siendo islamizada a marchas forzadas, con la complicidad y el apoyo de los propios dirigentes del partido de Pujol. Al caso último de Jaume Torramadé, alcalde de Salt, nos remitimos.
El expresidente de la Generalitat Jordi Pujol insta a los ciudadanos a hablar y responder en catalán, y no en castellano, a aquellos inmigrantes integrados en Cataluña y que preguntan y optan por esta lengua en su día a día.
En una editorial del Centro de Estudios Jordi Pujol, lamenta que, pese a que los inmigrantes instalados en Cataluña se dirijan en catalán correcto a la gente, se les responde en castellano “porque son negros, un poco amarillos, un poco oscuros o alguna vez porque, además, tienen un poco de acento”.
Sin embargo, Pujol ha enfatizado que son personas que hace años que viven y trabajan en Cataluña, que probablemente no volverán a sus países de origen y que “quieren ser y son de aquí”.
Por ello, ha criticado que haya ciudadanos de Cataluña de toda la vida que insistan en hablarles en castellano, y se nieguen a admitir que puedan ser catalanes, cuando lo que tendrían que hacer es “agradecer su esfuerzo y voluntad, su opción de ser catalanes”.
No hacerlo, según el expresidente catalán, es una falta de consideración personal, humana y de conciencia de país: “Estas personas hacen un mal servicio a nuestra sociedad y a nuestra identidad catalana. Y a nuestro futuro colectivo”.
Así, ha llamado a los ciudadanos a ayudar a los colectivos que hayan decidido venir a Cataluña para hacerlos sentir “como en casa lingüísticamente, socialmente y cívicamente”.
Para Pujol, esta actitud es necesaria si Cataluña quiere mantener su identidad como país y espíritu abierto e integrador, aunque sea en condiciones políticas y sociales difíciles.
Y es que, a su juicio, la acogida y la integración es fundamental ante la llegada de una “muy masiva y muy diversa” nueva inmigración, destacando así la importancia de defender y ahondar en la inmersión lingüística ante el intento de algunos sectores políticos de suprimirla o dejarla como residual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario