El que ens costa la propaganda

A continuació, reproduïm el llistat de subvencions (extret de la pròpia web de la Generalitat) otorgades a diaris en paper per la Bandoleritat de Catalunya a canvi de que aquests "fomentin i consolidin l'espai català de comunicació", és a dir, suborns als mitjans de comunicació per a que publiqun el que al règim interessa. Aquest és el preu de la propaganda i l'adoctrinament, i adivina qui ha de pagar la factura ; )

RESOLUCIÓN PRE/974/2012, de 16 de mayo, por la que se da publicidad a subvenciones de importe igual o superior a 3.000 euros concedidas por el Departamento de la Presidencia a empresas periodísticas privadas editoras de prensa en soporte papel para proyectos que fomenten y consoliden el espacio catalán de comunicación, correspondientes al año 2011.

Barcelona, 16 de mayo de 2012

Francesc Homs i Molist

Subvenciones

Entidad: Edició de Premsa Periòdica Ara, SL.

Finalidad: Desarrollar el proyecto Ara Més, de diversificación, optimización y aumento del impacto territorial del diario.

Importe: 282.977,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/770.00.01.00.

Entidad: Ediciones Primera Plana, SA.

Finalidad: la integración de redacciones de El Periódico de Catalunya mediante un gestor de contenidos global.

Importe: 294.277,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/770.00.01.00.

Entidad: Grup Enderrock Edicions, SL.

Finalidad: reforzar los puntos de venta, fidelización de lectores y posicionamiento Grup Enderrock.

Importe: 15.000,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, SA.

Finalidad: la realización de actividades dirigidas a conseguir nuevos subscriptores.

Importe: 15.124,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Promicsa.

Finalidad: la creación E-paper en el Diari de Tarragona.

Importe: 24.850,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: La Vanguardia Ediciones, SL.

Finalidad: la edición en catalán del diario La Vanguardia.

Importe: 715.700,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Edicions Intercomarcals, SA.

Finalidad: llevar a cabo actuaciones para mejorar el posicionamiento, circulación de diario y captación de nuevos lectores y subscriptores.

Importe: 39.330,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Serveis de Comunicació Global Aquitania, SL.

Finalidad: el proyecto de crecimiento de la producción y la difusión de las cabeceras Secundèria y Hiperbòlic.

Importe: 17.100,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: El Mundo Deportivo, SA.

Finalidad: la edición de los suplementos en lengua catalana Futbol Català y Catalunya Esportiva.

Importe: 100.000,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Hermes Comunicacions, SA.

Finalidad: realizar el proyecto de unión de las cabeceras de los diarios El Punt-Avui.

Importe: 303.750,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, SL.

Finalidad: rediseñar la publicación Osona Comarca.

Importe: 20.000,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: El Vallenc, SL.

Finalidad: cambio de diseño y actualización de programas informáticos de los semanarios El Vallenc y Nova Conca.

Importe: 11.000,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Sapiens, SCCL.

Finalidad: desarrollar y mejorar el proceso de digitalización y gestión de los contenidos.

Importe: 35.280,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Diari de Girona, SA.

Finalidad: mejorar el posicionamiento y aumentar la difusión del Diari de Girona.

Importe: 13.046,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: La Veu de l’Ebre, SL.

Finalidad: realizar mejoras técnicas y de difusión de La Veu de l’Ebre.

Importe: 20.120,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Premsa Local Sant Cugat, SL.

Finalidad: la instalación de mejora de documentación y etiquetaje llamado Canto Cumulus.

Importe: 8.050,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Diari Segre, SLU.

Finalidad: la mejora de la impresión del Diari Segre con recogida de datos en tiempo real.

Importe: 24.950,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.

Entidad: Tamediaxa, SA.

Finalidad: la adecuación de las premaquetas de la publicación Diari Més al lenguaje de intercambio XML.

Importe: 14.200,00 euros.

Aplicación presupuestaria: PR1201 D/470.00.01.00.


Resultados y ficha. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya

"Amb una premsa dominada i una societat acrítica, l'herència de Pujol és la d'un Partit-Estat, patriarcal, totalitzador i clientelista, que ha repartit a mans plenes: rara és la família catalana en la qual algun dels seus membres no visqui, directa o indirectament, dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, la Catalunya que deixa Pujol és, al costat d'Itàlia, una broma de nepotisme, trama d'interessos i corrupció"
Julián Lago San José

Luis de l'Olmo: 'La secessió és una ruïna per a Catalunya i per a Espanya'

El periodista radifònic Luis de l'Olmo, nascut a Ponferrada però resident des de fa 60 anys a Barcelona i un dels símbols de la Transició i de l'enteniment entre els catalans nascuts dins i els que amb el seu esforç han construït la comunitat dins d'Espanya, es va mostrar anit en ‘El Gran Debate’ de Telecinco, davant Jordi González, contrari al procés de secessió iniciat pel nacionalista Artur Mas (CiU) per convertir Espanya en dos estats separats.

“No entenc el que ha dit el president de la Generalitat, això que va a organitzar un referèndum tant si està dins com si està fora de la llei”, va dir per dues vegades en to sarcàstic Luis del Olmo. “Jo crec que el president Mes està molt mal aconsellat”, va afegir.

Luis del Olmo també va comentar que la secessió de Catalunya, convertint Espanya en dos Estats separats per una frontera era alguna cosa que “no vull ni pensar-ho, ni pensar-ho. Espero que s'imposi el sentit comú i es passi aquesta bogeria de la independència” que implicarà “encara més perjudicis a Catalunya, que ha de buscar solucions als seus problemes reals en unió amb els altres pobles d'Espanya. Això va a ser més fàcil i valent”.

Luis de l'Olmo va entrevistar aquesta setmana en el seu espai d'ABC Punt Radio a José Manuel Lara Bosch, president de Planeta, qui va dir que en cas de secessió s'aniria amb les seves empreses editorials -que són bàsicament en castellà- a Madrid, Zaragoza o Conca.

Luis de l'Olmo va continuar: “Jo estic trobant a faltar el que han de dir altres empresaris, que saben que la secessió és una ruïna per a Catalunya i per a Espanya. No crec en una Catalunya independent. Crec en una Catalunya que potser hagués de tenir un pes major a Espanya, amb un tracte fiscal diferent, però sempre units a Espanya”.

Luis de l'Olmo va assenyalar que vol tant a Catalunya com a Espanya “perquè no entenc una sense l'altra, són la mateixa essència”. “Jo estic disposat a morir per Catalunya”, va afegir com a argument contra la secessió de la mateixa, que, al seu judici, la portaria a la ruïna.

“Jo demanaria al president de la Nació, a don Mariano Rajoy, “que es posi una mica de més afecte quan es vegi amb el president de la Generalitat. Per exemple, baixant aquests dos esglaons quan ho rep en La Moncloa, com a senyal d'estar disposat a fer un esforç per resoldre aquest gravíssim problema. Jo em pregunto què va passar en aquestes dues hores de trobada, que es va produir aquesta erosió”.

Luis del Olmo ha estat un dels periodistes que més difusió ha fet de Catalunya. Des dels anys 70 ha parlant des de Barcelona tots els dies a la resta d'Espanya. La seva veu ha ressonat des de Ràdio Joventut, Ràdio Nacional de Espanya, fins a la COPE, Onda Cero i Punt Radio, que ell mateix va fundar. Ha obtingut tots els reconeixements professionals possibles i ha estat objectiu de la banda terrorista ETA en diversos períodes de la seva vida. Ha entrevistat a tots els líders polítics de les últimes quatre dècades i la seva fórmula de ràdio matinal ha servit de model als seus rivals: actualitat informativa, tertúlia, crònica social i entrevistes en profunditat amb personatges de la vida pública.

Altres veus han sortit ja a donar la veu d'alerta sobre ala amenaça secessionista. Per exemple, José Manuel Lara Bosch, president de Planeta; la periodista Mercedes Milá o Xavier Gabriel, l'amo de la 'Bruixa d'Or', l'administració de loteria nacional que més ven a Catalunya i a tota Espanya.

Font: http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/647004/luis-del-olmo-la-secesion-es-una-ruina-para-cataluna-y-para-espana

........................................................

Luis del Olmo: 'La secesión es una ruina para Cataluña y para España'

El periodista radifónico Luis del Olmo, nacido en Ponferrada pero residente desde hace 60 años en Barcelona y uno de los símbolos de la Transición y del entendimiento entre los catalanes nacidos dentro y los que con su esfuerzo han construido la comunidad dentro de España, se montró anoche en ‘El Gran Debate’ de Telecinco, ante Jordi González, contrario al proceso de secesión iniciado por el nacionalista Artur Mas (CiU) para convertir España en dos estados separados.

“No entiendo lo que ha dicho el presidente de la Generalitat, eso de que va a organizar un referéndum tanto si está dentro como si está fuera de la ley”, dijo por dos veces en tono sarcástico Luis dil Olmo. “Yo creo que el presidente Mas está muy mal aconsejado”, añadió.

Luis del Olmo también comentó que la secesión de Cataluña, convirtiendo España en dos Estados separados por una frontera era algo que “no quiero ni pensarlo, ni pensarlo. Espero que se imponga el sentido común y se pase esa locura de la independencia” que acarreará “aún más perjuicios a Cataluña, que debe buscar soluciones a sus problemas reales en unión con los otros pueblos de España. Eso va a ser más fácil y valiente”.

Luis del Olmo entrevistó esta semana en su espacio de ABC Punto Radio a José Manuel Lara Bosch, presidente de Planeta, quien dijo que en caso de secesión se iría con sus empresas editoriales -que son básicamente en castellano- a Madrid, Zaragoza o Cuenca.

Luis del Olmo continuó: “Yo estoy echando de menos lo que tienen que decir otros empresarios, que saben que la secesión es una ruina para Cataluña y para España. No creo en una Cataluña independiente. Creo en una Cataluña que a lo mejor debiera tener un peso mayor en España, con un trato fiscal diferente, pero siempre unidos en España”.

Luis del Olmo señaló que quiere tanto a Cataluña como a España “porque no entiendo una sin la otra, son la misma esencia”. “Yo estoy dispuesto a morir por Cataluña”, añadió como argumento contra la secesión de la misma, que, a su juicio, la llevaría a la ruina.

“Yo pediría al presidente de la Nación, a don Mariano Rajoy, “que se ponga un poco de más cariño cuando se vea con el presidente de la Generalitat. Por ejemplo, bajando esos dos peldaños cuando lo recibe en La Moncloa, como señal de estar dispuesto a hacer un esfuerzo para resolver este gravísimo problema. Yo me pregunto qué pasó en esas dos horas de encuentro, que se produjo esa erosión”.

Luis del Olmo ha sido uno de los periodistas que más difusión ha hecho de Cataluña. Desde los años 70 ha hablando desde Barcelona todos los días al resto de España. Su voz ha resonado desde Radio Juventud, Radio Nacional de España, hasta la COPE, Onda Cero y Punto Radio, que él mismo fundó. Ha obtenido todos los reconocimientos profesionales posibles y ha sido objetivo de la banda terrorista ETA en varios periodos de su vida. Ha entrevistado a todos los líderes políticos de las últimas cuatro décadas y su fórmula de radio matinal ha servido de modelo a sus rivales: actualidad informativa, tertulia, crónica social y entrevistas en profundidad con personajes de la vida pública.

Otras voces han salido ya a dar la voz de alerta sobre ala amenaza secesionista. Por ejemplo, José Manuel Lara Bosch, presidente de Planeta; la periodista Mercedes Milá o Xavier Gabriel, el dueño de la 'Bruixa d'Or', la administración de lotería nacional que más vede en Cataluña y a toda España.

Fuente: http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/647004/luis-del-olmo-la-secesion-es-una-ruina-para-cataluna-y-para-espana

El germà de Carod-Rovira s'embutxaca 87.596 euros anuals com a "ambaixador" de Catalunya

I encara hi ha qui diu que estan en contra de la família. El sou d'Apel·les Carod-Rovira com a ambaixador de Catalunya a París (França) s'elevarà a 87.596,86 euros anuals, segons ha reconegut el seu propi germà, Josep Lluís Carod-Rovira, en contestació a una pregunta parlamentària formulada per la portaveu del PP en la Càmera catalana, Carina Mejías.
Apel·les Carod-Rovira, el nomenament del qual com a representant de Catalunya a França es va formalitzar el passat mes de juliol, tindrà rang de "director general", segons informa El Mundo.

"La seva retribució s'ajustarà a les previsions de les lleis actuals, que fixen per a l'exercici 2008 per assignacions (40.210,8 euros), despeses de representació (17.944,82 euros), complement de dificultat tècnica (11.096,94 euros), complement de dedicació (6.351,28 euros) i complement de major responsabilitat (11.993, 02 euros)".

Això indica la resposta parlamentària. Així, la retribució total bruta anual del germà del vicepresident se situarà en 87.596, 86 euros.

Això sí que és una veritable política de família.

Font: http://blogs.periodistadigital.com/politica.php/2008/10/09/carod-rovira-euros-anuales-embajada-fran#.UFuFcQP2V-o.twitter

.................................

El hermano de Carod-Rovira se embolsa 87.596 euros anuales como "embajador" de Cataluña

Y aún hay quien dice que están en contra de la familia. El sueldo del Apel.les Carod-Rovira como embajador de Cataluña en París (Francia) se elevará a 87.596,86 euros anuales, según ha reconocido su propio hermano, Josep Lluís Carod-Rovira, en contestación a una pregunta parlamentaria formulada por la portavoz del PP en la Cámara catalana, Carina Mejías.

Apel.es Carod-Rovira, cuyo nombramiento como representante de Cataluña en Francia se formalizó el pasado mes de julio, tendrá rango de "director general", según informa El Mundo.

"Su retribución se ajustará a las previsiones de las leyes actuales, que fijan para el ejercicio 2008 por asignaciones (40.210,8 euros), gastos de representación (17.944,82 euros), complemento de dificultad técnica (11.096,94 euros), complemento de dedicación (6.351,28 euros) y complemento de mayor responsabilidad (11.993, 02 euros)".

Ésto indica la respuesta parlamentaria. Así, la retribución total bruta anual del hermano del vicepresidente se situará en 87.596, 86 euros.

Esto sí que es una verdadera política de familia.

Fuente: http://blogs.periodistadigital.com/politica.php/2008/10/09/carod-rovira-euros-anuales-embajada-fran#.UFuFcQP2V-o.twitter

El jutge imputa en l'espoli del Palau a un col•laborador d'Artur Mas i ‘talibà’ de CDC

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) té un altre mal de cap: el jutge Josep Maria Pijuan acaba d'imputar a un dels seus dirigents en el cas Palau. Es tracta de Marc Puig, un dels joves del nucli dur del partit, més conegut com els talibans. Puig va ser director general de Difusió de la Generalitat a l'últim govern de Jordi Pujol.

En el 2003, després de la dimissió de la mà dreta d'Artur Mas, David Madí, per una agra polèmica després de la manipulació d'enquestes oficials, Puig va ser nomenat secretari de Comunicació del Govern fins al final del mandat, al desembre del 2003. A l'any següent, va crear la companyia Emocional Base, que treballava per CiU, per a la Fundació de Convergència i per a la coalició Galeusca, en la qual estava integrada la federació nacionalista.

Puig era una de les persones de confiança de l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, i formava part del pinyol de Convergència, al costat d'Oriol Pujol (actual secretari general de CDC), Francesc Homs (portaveu del Govern), Germà Gordó (secretari del Govern) o Felip Puig (conseller d'Interior). En altres paraules, era membre de la guàrdia pretoriana que envoltava al líder convergent i que li va abrigallar en la seva ascensió a la cúpula del partit. En l'actualitat, és director de Comunicació i d'Atenció al Ciutadà a l'Ajuntament de Barcelona, que presideix el convergent Xavier Trias.

El magistrat ha citat ja a declarar a Puig com imputat per al proper 22 d'octubre. Al costat d'ell també està citat Ramon Marc Martí, responsable de l'empresa Publiciutat, una societat la marca de la qual al·ludeix sarcàsticament a la coalició nacionalista. Segons un informe d'Hisenda, la tècnica de desviament de diners en aquests casos és similar a la que també s'havia fet servir en uns altres: els saquejadors confesos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, cobraven de l'empresa Ferrovial suposadament el 4% del preu de les obres que el Govern de Jordi Pujol li havia adjudicat. D'aquests diners, passaven una part a les seves butxaques i la resta ho feien arribar a Convergència a través de la fundació CatDem, llavors cridada Fundació Ramon Trias Fargas. Els pagaments es realitzaven de tres maneres diferents: d'una banda podien pagar en efectiu mitjançant un suposat conveni entre ambdues entitats; en segon lloc, realitzaven pagaments en negre als successius tresorers de la Fundació, Carles Torrent, ja mort, i Daniel Osàcar, també imputat i que era, alhora, tresorer de Convergència; i, finalment, pagant les despeses de Convergència. En altres paraules, empreses que tradicionalment feien treballs de repartiment, publicitat o muntatges de mítings per a CDC anaven a cobrar al Palau de la Música.

Per això, el jutge va imposar a Convergència una fiança de gairebé 3,3 milions d'euros el passat mes de juliol, en entendre que aquesta era la quantitat que havia desviat de les arques de la institució musical. Aquest desviament s'havia realitzat a través de les empreses Hispart, Altraforma, Newletter i Letter Graphic. La signa Mail Rent, que controlava diverses d'aquestes societats, va realitzar donacions al partit de 775.000 euros. Segons l'acte judicial, Convergència mantenia una “unitat de caixa” amb la Fundació CatDem i amb una altra trucada Fòrum BCN i que “feia ús espuri de les Fundacions per canalitzar fons, alguns dels quals poguessin tenir procedència il·lícita”.

Però un nou informe d'Hisenda va descobrir les noves empreses que també van poder servir per desviar fons. Emocional Base va facturar 59.975 euros en el 2006 per un suposat treball de ”posicionament de marques”. I Publiciutat va emetre, entre 2006 i 2007, dues factures per una suma total de més de 203.000 euros. El portaveu socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Gabriel Colomé, va exigir ahir a l'alcalde de Barcelona explicacions immediates. ”Les acusacions que s'han conegut són molt greus”, va subratllar Colomé

Font: http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/03/el-juez-imputa-en-el-expolio-del-palau-a-un-colaborador-de-artur-mas-y-lsquotalibanrsquo-de-cdc-106606/

.............................

El juez imputa en el expolio del Palau a un colaborador de Artur Mas y ‘talibán’ de CDC

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) tiene otro quebradero de cabeza: el juez Josep Maria Pijuan acaba de imputar a uno de sus dirigentes en el caso Palau. Se trata de Marc Puig, uno de los jóvenes del núcleo duro del partido, más conocido como los talibanes. Puig fue director general de Difusión de la Generalitat en el último gobierno de Jordi Pujol.

En el 2003, tras la dimisión de la mano derecha de Artur Mas, David Madí, por una agria polémica tras la manipulación de encuestas oficiales, Puig fue nombrado secretario de Comunicación del Gobierno hasta el final del mandato, en diciembre del 2003. Al año siguiente, creó la compañía Emocional Base, que trabajaba para CiU, para la Fundación de Convergència y para la coalición Galeusca, en la que estaba integrada la federación nacionalista.

Puig era una de las personas de la entera confianza del actual presidente de la Generalitat, Artur Mas, y formaba parte del pinyol (hueso) de Convergència, junto a Oriol Pujol (actual secretario general de CDC), Francesc Homs (portavoz del Gobierno), Germà Gordó (secretario  del Gobierno) o Felip Puig (consejero de Interior). En otras palabras, era miembro de la guardia pretoriana que rodeaba al líder convergente y que le arropó en su ascensión a la cúpula del partido. En la actualidad, es director de Comunicación y de Atención al Ciudadano en el Ayuntamiento de Barcelona, que preside el convergente Xavier Trias.

El magistrado ha citado ya a declarar a Puig como imputado para el próximo 22 de octubre. Junto a él también está citado Ramon Marc Martí, responsable de la empresa Publiciutat, una sociedad cuya marca alude sarcásticamente a la coalición nacionalista. Según un informe de Hacienda, la técnica de desvío de dinero en estos casos es similar a la que también se había hecho servir en otros: los saqueadores confesos del Palau, Fèlix Millet y Jordi Montull, cobraban de la empresa Ferrovial supuestamente el 4% del precio de las obras que el Gobierno de Jordi Pujol le había adjudicado. De ese dinero, pasaban una parte a sus bolsillos y el resto lo hacían llegar a Convergència a través de la fundación CatDem, entonces llamada Fundación Ramon Trias Fargas. Los pagos se realizaban de tres maneras diferentes: por una parte podían pagar en efectivo mediante un supuesto convenio entre ambas entidades; en segundo lugar, realizaban pagos en negro a los sucesivos tesoreros de la Fundación, Carles Torrent, ya fallecido, y Daniel Osàcar, también imputado y que era, a la vez, tesorero de Convergència; y, por último, pagando los gastos de Convergència. En otras palabras, empresas que tradicionalmente hacían trabajos de buzoneo, publicidad o montajes de mítines para CDC  iban a cobrar al Palau de la Música.

Por ello, el juez impuso a Convergència una fianza de casi 3,3 millones de euros el pasado mes de julio, al entender que ésa era la cantidad que había desviado de las arcas de la institución musical. Ese desvío se había realizado a través de las empresas Hispart, Altraforma, Newletter y Letter Graphic. La firma Mail Rent, que controlaba varias de estas sociedades, realizó donaciones al partido de 775.000 euros. Según el auto judicial, Convergència mantenía una “unidad de caja” con la Fundación CatDem y con otra llamada Fòrum BCN y que “hacía uso espurio de las Fundaciones para canalizar fondos, algunos de los cuales pudieran tener procedencia ilícita”.

Pero un nuevo informe de Hacienda descubrió las nuevas empresas que también pudieron servir para desviar fondos. Emocional Base facturó 59.975 euros en el 2006 por un supuesto trabajo de ”posicionamiento de marcas”. Y Publiciutat emitió, entre 2006 y 2007, dos facturas por un monto total de más de 203.000 euros. El portavoz socialista en el Ayuntamiento de Barcelona, Gabriel Colomé, exigió ayer al alcalde de Barcelona explicaciones inmediatas. ”Las acusaciones que se han conocido son muy graves”, subrayo Colomé.

Fuente: http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/03/el-juez-imputa-en-el-expolio-del-palau-a-un-colaborador-de-artur-mas-y-lsquotalibanrsquo-de-cdc-106606/

Reflexions d'un tarragoní

Fa díes varem rebre aquest interessant escrit al nostre mail, i em decidit compartir-lo amb tots vosaltres pel seu interès. Desitgem de tot cor que el gaudiu:

''Sóc un tarragoní de 40 anys que, com la meva generació, va créixer amb el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arar, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Retorn al Futur" ... Vèiem la predicció del temps en la TV3, amb els dibuixos de sols i núvols sobre un mapa dels Països Catalans, amb ses illes balears i tot el Regne de València. A l'escola ens explicaven la història de les quatre barres, pintades per l'emperador franc amb la sang de Guifré el Pilós sobre un escut o tela de color groc-daurat: així va néixer la nostra bandera (la Senyera). Els diumenges al matí anavem a veure ballar sardanes a la plaça de l'Església, i donava goig veure en un mateix cercle als avis i els néts, agafats de la mà. Per Nadal fèiem cagar el "Tió", i posàvem un "Caganer" amb barretina al Naixement. Així, gaudíem d'una autèntic Nadal català com Déu mana. A la primavera agafàvem les Xiruques, i ens anàvem als nostres Pirineus a gaudir de les nostres muntanyes i serres, a casa nostra. Celebràvem la "Diada", amb ànim de no oblidar-nos de la derrota del nostre poble contra Felip V i els espanyols. Som un poble treballador, amb caràcter, diferent de la resta. Tenim la Caixa, el RACC, els Mossos d'Esquadra i els Ferrocarrils Catalans. Què més volem? Doncs volem, volem, volem ... Però la veritat no es pot amagar sempre. Ets d'Erasmus a Londres, i descobreixes que hi ha vida fora del nostre petit planeta català. Que també hi ha treballadors amb “caràcter identitari” en altres territoris. Que la Caixa no és tan important, si es compara amb el Comercial Bank of Xina. Que només una ciutat com Xangai té 20 milions de persones (tres vegades tot Catalunya). Descobreixes la veritat: que el de les quatre barres de Guifré el Pilós només era una llegenda, un mite, sense fonament històric. Ni Guifré va ser contemporani de l'emperador, ni s'usava l'heràldica en aquest segle. A més, fins a la unió amb Aragó, l'emblema dels comtes de Barcelona va ser la creu de Sant Jordi (una creu de gules sobre camp de plata) que encara és la bandera de l´Aragó. Descobreixes que la senyera no és més que l´antiga bandera d´Espanya i abans del Regne d´Aragó. Descobreixes que la sardana la va inventar l'any 1817 un tal Pep Ventura, que tampoc es deia Pep sinó Pepe, nascut a Alcalá la Real, província de Jaén, i fill d'un comandant de l'Exèrcit espanyol. La van tindre d´inventar, perquè no podia ser que la jota de Lleida o del Camp de Tarragona fos el ball nacional. I tampoc podia ser-ho el ball anomenat "L'Españolito". Per això es van inventar la sardana al començament del segle XIX: per crear una identitat nacional inexistent fins aleshores. La sardana, un altre mite. Descobreixes que el 1714 no hi va haver cap guerra catalana-espanyola, que Catalunya no va participar en cap derrota bèl • lica. Va ser una guerra entre dos candidats a la Corona d'Espanya, vacant des de la mort de Carles II sense descendència: entre un candidat de la dinastia dels Borbons (de França) i un altre de la de Àustria (de terres germàniques). En tots els territoris de la Corona d'Espanya hi va haver austriacistes i borbònics: per exemple, Madrid, Alcalá i Toledo van lluitar al mateix bàndol que Barcelona. No va ser, com intenten vendre, una guerra de secessió, sinó de successió: cap bàndol va aspirar mai a trencar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, ni la separació de Catalunya. La Diada, un altre mite. Descobreixes que el "Caganer" del pessebre és una "tradició" que no es generalitza fins al segle XIX, com la sardana. I que el "Tió" és una altra milonga identitària i absurda, còpia de la tronca d´Osca que sí té realitat tradicional històrica. El Nadal a la catalana, un altre mite. T'adones que, els nacionalistes, ens han pres el pèl. No ens han educat, sinó adoctrinat. Que ens han alimentat, sense donar-nos compte, d'una "ideologia totalitària" que es troba per sobre de tot i de tots. El abasta tot: permet trepitjar el dret de les persones, modelar la Història al seu gust, i determinar què està bé o malament. T'adones que, els nacionalistes, han adoctrinat a la canalla a través de mites, llegendes i mentides, amb la connivència i beneplàcit d'un parlament que ha fet del seu model pedagògic un arma tan temible com la d'altres règims totalitaris i feixistes en països com la xina o corea del nord, on només hi ha la HISTÒRIA del sistema. Mireu els llibres de text dels vostres fills a Catalunya. Que han construït o falsejat una realitat, per tal de fonamentar la seva ideologia. Els catalans tenim el deure d´alliberar-nos d'aquests mites, i ser lliures de veritat. És clar que això de viatjar, és per alguns, una sorprenent vacuna contra l'estupidesa i l'aldeanisme.''

Si com el protagonista de la nostra història, tú tambè estas fart de les mentides i manipulacions d'aquest nacionalisme disgregador, no dubtis en compartir aquest escrit amb tots els teus contactes ; )

La Bandoleritat veta les ajudes a les productores cinematogràfiques que no retolin en català

La Conselleria de Cultura exigeix a les empreses que vulguin optar a rebre subvencions a complir la Llei de Política Lingüística, malgrat que va ser modificada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. A més, també en contra de la jurisprudència, dóna preferència a les cintes rodades en català enfront de les produccions en espanyol.

“No hi haurà ni un pas enrere en aquest model d'immersió [lingüística escolar obligatòria exclusivament] en català. Pot haver-hi sentències, resolucions, tot el que vulgui, però el model és el que és, està socialment acceptat per part de més del 90% de la societat catalana i d'una amplísima majoria d'aquesta càmera. [...] No es tocarà res respecte al que hi ha ara des del punt de vista de la immersió lingüística en català”.

Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Artur Mas (CiU), va mostrar el passat 4 de juliol al Parlament autonòmic el seu menyspreu per les sentències dels tribunals, especialment les relacionades amb la política lingüística autonòmica, incomplint impunement les resolucions judicials i vanagloriánt-se d'això.

Obligats a retolar, almenys, en català

Aquest dilluns, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat les bases per a la concessió de subvencions a empreses de producció independents per a la realització de llargmetratges televisius de ficció destinats a ser emesos per televisió (Resolució CLT/1678/2012) a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), dependent de la Conselleria de Cultura, presidida per Ferran Mascarell.

Les ajudes estan destinades al fet que ‘es creuen productes d'alta qualitat destinats als mercats nacionals i internacionals’ i busquen ‘impulsar la producció de llargmetratges televisius que canalitzin el talent creatiu, tècnic i artístic, així com consolidar el sector audiovisual mitjançant la participació de personal tècnic i empreses establertes a Catalunya’.

Entre els requisits exigits per poder accedir a les subvencions se subratlla el compliment dels articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei de Política Lingüística, que obliguen a les empreses al fet que ‘la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'estar redactats, almenys, en català’.

També ordenen que ‘els rètols i informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals dirigits a les persones que treballin en els mateixos han de figurar, almenys, en català’.

20% per a pel·lícules en català; 14% si és ‘en altres llengües’… i hi ha pressupost

D'altra banda, si el llargmetratge està rodat en català o aranès, la subvenció serà del 20% del cost de producció, amb un màxim de 120.000 euros. Mentre que si la pel·lícula es roda ‘en altres llengües’ l'ajuda es redueix al 14% del cost total del projecte, amb un màxim de 90.000 euros.

A més, en cas que, donat el nombre de sol·licituds admeses i les disponibilitats pressupostàries, no sigui possible subvencionar aquestes quanties, aquestes es reduiran proporcionalment eliminant en primer lloc les ajudes als llargmetratge produïts ‘en altres llengües’ diferents del català o aranès.

En contra de l'establert pel Tribunal Constitucional

D'aquesta forma, la Generalitat segueix exigint l'aplicació d'unes disposicions -els articles referits de la Llei de Política Lingüística- que, en realitat, van quedar derogades de facto per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu fonament jurídic 22 va dictaminar el següent:

‘El deure disponibilitat lingüística de les entitats privades, empreses o establiments oberts al públic no pot significar la imposició a aquestes, al seu titular o al seu personal d'obligacions individuals d'ús de qualsevol de les dues llengües oficials de manera general, immediat i directe en les relacions privades, atès que el dret a ser atès en qualsevol d'aquestes llengües només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans’.

Igualment, la citada sentència va determinar que és il·legal donar un tracte preferent al català sobre l'espanyol, tal com ocorre a l'hora de concedir aquestes subvencions. En concret, el fonament jurídic 14 va decretar el seguent:

‘La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial en la Comunitat Autònoma, per les Administracions Públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya’.

En definitiva, tal com va recordar el president autonòmic, “pot haver-hi sentències, resolucions, tot el que vulgui”, però “no es tocarà gens” en la política sistemàtica d'exclusió i discriminació dels castellanoparlants que es ve aplicant a Catalunya. Mentrestant, el Govern i els tribunals no semblen estar per la labor de restablir l'Estat de dret a Catalunya.

Font: http://www.vozbcn.com/2012/09/04/124798/veta-ayudas-productoras-cinematograficas/

 

.........................................

La Generalidad veta las ayudas a las productoras cinematográficas que no rotulen, al menos, en catalán

La Consejería de Cultura exige a las empresas que quieran optar a recibir subvenciones a cumplir la Ley de Política Lingüística, pese a que fue modificada por la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto. Además, también en contra de la jurisprudencia, da preferencia a las cintas rodadas en catalán frente a las producciones en español.

“No habrá ni un paso atrás en este modelo de inmersión [lingüística escolar obligatoria exclusivamente] en catalán. Puede haber sentencias, resoluciones, todo lo que quiera, pero el modelo es el que es, está socialmente aceptado por parte de más del 90% de la sociedad catalana y de una amplísima mayoría de esta cámara. [...] No se tocará nada respecto a lo que hay ahora desde el punto de vista de la inmersión lingüística en catalán”.

Con estas palabras, el presidente de la Generalidad, Artur Mas (CiU), mostró el pasado 4 de julio en el Parlamento autonómico su desprecio por las sentencias de los tribunales, especialmente las relacionadas con la política lingüística autonómica, incumpliendo impunemente las resoluciones judiciales y vanagloriándose de ello.

Obligados a rotular, al menos, en catalán

Este lunes, el Diario Oficial de la Generalidad de Catauña (DOGC) ha publicado las bases para la concesión de subvenciones a empresas de producción independientes para la realización de largometrajes televisivos de ficción destinados a ser emitidos por televisión (Resolución CLT/1678/2012) a través del Instituto Catalán de las Empresas Culturales (ICEC), dependiente de la Consejería de Cultura, presidida por Ferran Mascarell.

Las ayudas están destinadas a que ‘se creen productos de alta calidad destinados a los mercados nacionales e internacionales’ y buscan ‘impulsar la producción de largometrajes televisivos que canalicen el talento creativo, técnico y artístico, así como consolidar el sector audiovisual mediante la participación de personal técnico y empresas establecidas en Cataluña’.

Entre los requisitos exigidos para poder acceder a las subvenciones se subraya el cumplimiento de los artículos 32.1, 32.3 y 36.4 de la Ley de Política Lingüística, que obligan a las empresas a que ‘la señalización y los carteles de información general de carácter fijo y los documentos de oferta de servicios para las personas usuarias y consumidoras de los establecimientos abiertos al público deben estar redactados, al menos, en catalán’.

También ordenan que ‘los rótulos e informaciones de carácter fijo y que contengan texto que han de constar en el interior de los centros laborales dirigidos a las personas que trabajen en los mismos deben figurar, al menos, en catalán’.

20% para películas en catalán; 14% si es ‘en otras lenguas’… y hay presupuesto.

Por otra parte, si el largometraje está rodado en catalán o aranés, la subvención será del 20% del coste de producción, con un máximo de 120.000 euros. Mientras que si la película se rueda ‘en otras lenguas’ la ayuda se reduce al 14% del coste total del proyecto, con un máximo de 90.000 euros.

Además, en caso de que, dado el número de solicitudes admitidas y las disponibilidades presupuestarias, no sea posible subvencionar dichas cuantías, estas se reducirán proporcionalmente eliminando en primer lugar las ayudas a los largometraje producidos ‘en otras lenguas’ diferentes del catalán o aranés.

En contra de lo establecido por el Tribunal Constitucional

De esta forma, la Generalidad sigue exigiendo la aplicación de unas disposiciones -los artículos referidos de la Ley de Política Lingüística- que, en realidad, quedaron derogadas de facto por la sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que en su fundamento jurídico 22 dictaminó lo siguiente:

‘El deber de disponibilidad lingüística de las entidades privadas, empresas o establecimientos abiertos al público no puede significar la imposición a éstas, a su titular o a su personal de obligaciones individuales de uso de cualquiera de las dos lenguas oficiales de modo general, inmediato y directo en las relaciones privadas, toda vez que el derecho a ser atendido en cualquiera de dichas lenguas sólo puede ser exigible en las relaciones entre los poderes públicos y los ciudadanos’.

Igualmente, la citada sentencia determinó que es ilegal dar un trato preferente al catalán sobre el español, tal y como ocurre a la hora de conceder estas subvenciones. En concreto, el fundamento jurídico 14 decretó lo siguente:

‘La definición del catalán como lengua propia de Cataluña no puede justificar la imposición estatutaria del uso preferente de aquella lengua, en detrimento del castellano, también lengua oficial en la Comunidad Autónoma, por las Administraciones Públicas y los medios de comunicación públicos de Cataluña’.

En definitiva, tal y como recordó el presidente autonómico, “puede haber sentencias, resoluciones, todo lo que quiera”, pero “no se tocará nada” en la política sistemática de exclusión y discriminación de los castellanohablantes que se viene aplicando en Cataluña. Mientras tanto, el Gobierno y los tribunales no parecen estar por la labor de restablecer el Estado de derecho en Cataluña.

Fuente: http://www.vozbcn.com/2012/09/04/124798/veta-ayudas-productoras-cinematograficas/

Artur Mas estudia crear un impost per finançar TV3

La Generalitat vol evitar costi el que costi veure's en l'obligació de privatitzar parcial o totalment el seu hólding de mitjans públics. L'Executiu català és conscient que la seva aportació a l'ens audiovisual que encapçala Tv3 cada vegada és menor, i la seva intenció passa perquè són els contribuents de Catalunya els que sufraguin amb un impost la manutenció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

L'Executiu ha contractat a Deloitte Advocats perquè s'encarregui de “construir l'encaix possible d'una nova via de finançament a través d'una nova figura tributària”. El gabinet d'Artur Mas defensa aquesta mesura –encara per definir– per la dràstica reducció de la subvenció anual que la Generalitat concedeix al seu hólding audiovisual. Entre 2011 i 2012, la seva aportació ha passat de 300 milions a 260 milions d'euros.

 

Font: http://www.expansion.com/2012/10/02/catalunya/1349200824.html?a=a1d9aeb68895a289ddd7f219714a6c75&t=1349431859 

...................................

 

Artur Mas estudia crear un impuesto para financiar TV3

 

La Generalitat quiere evitar a toda costa verse en la obligación de privatizar parcial o totalmente su hólding de medios públicos. El Ejecutivo catalán es consciente de que su aportación al ente audiovisual que encabeza TV3 cada vez es menor, y su intención pasa porque sean los contribuyentes de Cataluña los que sufraguen con un impuesto la manutención de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

 

El Ejecutivo ha contratado a Deloitte Abogados para que se encargue de “construir el encaje posible de una nueva vía de financiación a través de una nueva figura tributaria”. El gabinete de Artur Mas defiende esta medida –todavía por definir– por la drástica reducción de la subvención anual que la Generalitat concede a su hólding audiovisual. Entre 2011 y 2012, su aportación ha pasado de 300 millones a 260 millones de euros

 

Fuente: http://www.expansion.com/2012/10/02/catalunya/1349200824.html?a=a1d9aeb68895a289ddd7f219714a6c75&t=1349431859